Com expliquem en el post  “Naica. Com es va descobrir la Cueva de los Cristales”  els extraordinaris cristalls de selenita es van formar sota l’aigua termal en unes condiciones especials. Es van descobrir quan la companyia que explota la mina va bombejar les aigües de les galeries i les va deixar al descobert.

Que passarà quan s’esgotin les reserves minerals i es deixi d'extraure l’aigua que inunda aquesta gran geoda? o si encara segueix un temps més el bombeig, on arribarà el procés de degradació que ja estan patint els cristalls? La pèrdua de calor i d’humitat està afectant la seva brillantor i transparència i ja s’estan fracturant i trencant.

Ha estat precisament per la temporalitat i la fragilitat d’aquestes coves que es va crear el 2006 el Projecte Naica, en el qual, fins avui, un equip de científics ha estat enregistrant per la historia i les generacions que vindran un del llocs més bonics del planeta. Però el temps s’acaba. Possiblement, la porta de la cova es tancarà i els cristalls que han fet emocionar la humanitat tornaran a submergir-se per sempre en les aigües que les va veure néixer.


Aportacions a aquest blog sobre Naica: Montserrat Ubach