La descoberta de la Cueva de los Cristales va ser del tot accidental. Per poder extraure el material de la mina, principalment plom, zinc i plata, entre altres minerals, es necessari bombejar l’aigua calenta que inunda les galeries. I va ser en una d’aquestes complexes operacions quan es va drenar l’aigua que havia inundat la cova durant mes d’un milió d’anys, tot deixant al descobert una meravella de la natura excepcional i única.

Reproduïm un paràgraf publicat en el “Proyecto Naica” on es transmet l’emoció que van sentir els primers exploradors de la cova.

“Aparece en las profundidades de nuestro planeta cuando los seres humanos habíamos perdido la capacidad de asombro ante todo lo que en la superficie ya nos era conocido. Un viaje al interior de la tierra, pero también al interior de nosotros mismos, al invitarnos a la comprensión sobre su verdadera trascendencia y a un debate de actualidad sobre nuestra relación con la naturaleza y con nuestro planeta”.

Un d’aquests exploradors és Giovanni Badino, físic, professor de la Universitat de Torino i espeleòleg del grup italià La Venta que ha estat convidat per Sarawak  perquè ens expliqui la seva experiència.